CONSELLS ALIMENTARIS

PRINCIPIS BÀSICS

  • Reduir el consum de cereals, sobretot de blat (pa, pasta,etc.), blat de moro (maíz), cebada, centeno
  • Augmentar el consum de productes crus i fets al vapor
  • Consumir productes ecològics
  • Reduir el consum de làctics

QUINS ALIMENTS HAN DE PREDOMINAR EN LA NOSTRA ALIMENTACIÓ?

  • 50%  Cereals integrals: arròs integral, blat sarraí (trigo sarraceno), quinoa, mill, pasta integral, civada (avena)
  • 25%  Verdures i 5% fruites (es recomana el consum ecològic, sobretot dels aliments que estan més contaminats que segons la Enviromental Working Group són: pomes, api, maduixes, préssecs, nectarines, raïm, pebrot vermell, patates, “arandanos”, enciam i la col arrissada)
  • 15%  Proteines vegetals: llegums, tofu, seitan…
  • 5%  Fruits secs crus, llavors (sèsam, carbassa…), olis de primera premssió en fred, algues, espècies, llets vegetals ecològiques (arròs, ametlla, avena, quinoa)

A TENIR EN COMPTE…

  • PEIX: hauria de ser de costa, escollir peixos petits i plans com la sardina, el llenguado entre altres, és a dir, els menys depredadors ja que són els que acumulen menys metalls pesats. Evitar la tonyina i el salmó, aquest últim per el seu contingut en hormones, antibiòtics i pel seu baix aport en omega 3 quan no és salvatge.
  • CARN: és suficient amb una ingesta de 2 cops setmanals, es recomana el consum de carn biològica. OUS: cal consumir-los del número 0 o 1 (el primer número que hi trobem marcat ens indica la qualitat, habitualment en trobem del 3, els de pitjor qualitat)
  • AIGUA:  beure-la procedent d’aparells que realitzen l’osmosi inversa, si no és així utilitzant filtres com la Brita. El plàstic de l’aigua embotellada deixa anar antimoni a partir del 21e dia que esta envasat. L’antimoni es relaciona amb esterilitat, cefalees, depressió i debilitat. (Institut de Geoquímica Ambiental de la Universitat de Heidelberg) La quantitat diària ha de ser proporcional al volum d’orina.
  • SUCRE: reduir el sucre blanc com alternativa prendre sucre integral més ric en vitamines i minerals o bé stevia o melaza de cereals.
  • SAL: canviar el consum de sal comú (que és bàsicament sodi) per sal marina, més nutritiva perquè aporta una gran varietat d’oligoelements.
VIDEOS RELACIONATS AMB ALIMENTACIÓ

 

  • Video consells alimentaris d’Olga Cuevas (Bioquímica, nutricionista)

  • Video de conferència de Jorge Pérez Calvo (Metge, nutricionista)

  • Video de F.Berrino (Metge oncoleg):

MÉS CONSELLS…

PER QUÈ REDUÏR EL CONSUM DE LÀCTICS?
  • Per sentit comú, cap animal salvatge s’alimenta de llet d’un altre animal, ni pren llet després del període d’alletament.
  • La llet de vaca és rica en calci i la vaca té una dieta vegetariana, no cal prendre llet per obtenir calci!
  • Les enzimes necessàries per descomposar la llet desapareixen als 3 anys en l’home perquè  ja tenim dents per obtenir calci de vegetals, fruites, llegums, fruits secs crus, algues marines, etc. El nen ha de prendre la llet materna fins a l’any a partir d’allà ja pot consumir llet d’ametlles, arròs. La llet de soja no abans dels 3 anys.
  • L’aport de caseïna (una proteïna de la llet) és 300 cops més gran en la llet de vaca que en la materna el que la converteix en un aliment difícil de digerir i facilita tenir mucositat (de la caseïna se’n fa cola adhesiva).
  • El Dr. William A. Ellis després d’investigar durant 42 anys el consum de làctics en humans el relaciona amb el increment de patologies cardíaques, migranyes, al·lèrgies i obesitat.
  •  Els làctics són aliments àcids, generen un PH àcid sanguini que es combat desprenent calci dels ossos per neutralitzar-lo.

PER QUÈ MENJAR MENYS BLAT (pa, cereals, pasta, pizzes, brioixeria)?

  • El blat consumit fa 10.000 anys (triticum monococcum) tenia 7 parells de cromosomes mentre que el blat actual en té 21, són aliments diferents!
  • Antigament es consumia amb la seva envoltura (integral) el que el feia més ric en vitamines, fibra (fins a 90% més), calci, ferro, fòsfor i magnesi.
  • El Dr. Jean Seignalet demostra com aliments pels quals no estem ben adaptats són els causants de trencar la mucosa del nostre intestí prim (a causa de l’inflamació provocada pel gluten) i d’aquí generar-se múltiples patologies.
  • Les zonulines un pèptid del gluten separen els enteròcits de la membrana intestinal  facilitant el pas de macromol·lecules i pèptids sense digerir generant reaccions immunitàries i malalties autoimmunes (Dr. G. Mouton)
  • El gluten provoca: alliberació de poliamines (tòxics), incrementa els triglicèrids, l’aglutinació d’eritròcits, etc.

PER QUÈ EVITAR ALIMENTS MOLT CUINATS?

  • La cocció genera un gran nombre de mol·lècules complexes més tòxiques que pesticides i colorants (Dang 1990)
  • Les modificacions induïdes per la cocció són molt importants a partir dels 110º, és interessant per tant cuinar al vapor o a foc lent (el fregits van de 300-700º, el forn clàssic fins a 300º,  l’olla a pressió 140º).
  • S’ha demostrat una relació directe entre grasses animals cuites i càncer de mama i colon.
  • En la digestió de productes cuits a diferència de la de crus apareix certa leucocitosis (augment de les defenses).
  • El ximpanzé salvatge amb una similitud genètica respecte nosaltres del 99’3% consumeix únicament aliments crus i tol·lera malament els cuits.
  • El microones no és una solució ja que tot i cuinar al voltant d’uns 75º un estudi del Dr. Henri Joyeux demostra com un grup de rates alimentades únicament amb aliments escalfats en microones desenvolupen càncer al 100%, un altre grup alimentades amb menjar cuinat el 50% i el grup d’aliments crus 0%.

SÍNTESI

“ Cal una alimentació on primi la qualitat dels aliments a la quantitat de calories”

“En el meu concepte d’alimentació no existeix una dieta temporal, sinó una manera de menjar, per tant cal certa flexibilitat, reduir no prohibir certs aliments o coccions”

La proposta dietètica és una adaptació de les línees marcades pel Dr. Jean Seignalet metge i biòleg francès en el seu llibre L’alimentació la tercera medicina. Segons Seignalet alguns aliments moderns estan modificats respecte els aliments “ancestrals” (aliments que han consumit els nostres avantpassats durant milers d’anys) mentre que el nostre sistema digestiu no s’ha modificat o ho ha fet en menor mesura. L’alteració genètica provocada per l’agricultura o bé la cocció a altes temperatures, que modifica l’estructura de les proteïnes són exemples d’aquests canvis. Així les proteïnes que ingerim poden no ser digerides per complet, alterant l’equilibri de la flora intestinal i pasem d’una flora de fermentació (fisiològica) a una de putrefacció (no fisiològica). Aquesta alteració de la flora i del contingut intestinal genera toxines que s’absorbeixen i alteren l’equilibri del organisme. L’alteració pot venir per l’eliminació del excés de toxines, per l’acumulació d’aquestes toxines en determinats òrgans o per l’estimulació del sistema immune per proteïnes estranyes.